.
-

Testimoni estudiant internacional

Hola, soc en Roger i m’agradaria explicar-te la meva experiència a Talenn.

Tota la meva vida havia somiat en estudiar als EEUU. Tenia una il·lusió boja per viure el somni americà. Vaig contactar amb algunes empreses de col·locació, que et busquen ells la universitat americana i et cobren pels tràmits. Recordo com al sortir de les jornades informatives les meves il.lusions es feien més i més grans. Però ara me n’adono com havien manipulat els meus sentiments d’adolescent.

Els meus pares em veien tan il.lusionat. Confiaven completament en mi i com ells no parlen anglès m’ho vaig fer tot sol. Vaig tramitar tot sense l’ajuda de cap orientador. La universitat que vaig escollir també em va facilitar les coses. Semblava que tenien ganes que hi anés.

Quan vaig arribar a la universitat em van venir a recollir a l’aeroport. Tothom era tan simpàtic amb mi. Però a les tres setmanes vaig veure que el meu somni americà no era com jo l’havia imaginat. Ara reconec que m’havia deixat enlluernar per la vida universitària a les sèries de Netflix. Al poc temps vaig trucar a la meva mare. No sabia com explicar-li com aquells ulls brillants que ella havia vist a l’aeroport, havien desaparegut. I no només jo, a d’altres estudiants internacionals que estaven amb mi, els va passar el mateix.

Una vegada vaig tornar, gràcies a una amiga de la meva mare, vaig contactar amb Talenn. Ja a la primera entrevista vaig entendre la feina dels orientadors.

Quan contactava amb les universitats americanes, els seus emails alimentaven les meves falses il.lusions, típiques de qualsevol adolescent que es vol menjar el món.

En canvi a Talenn era diferent. Vaig tocar de peus a terra, entenent el valor real d’estudiar a l’estranger. No m’inflaven el cap amb somnis. Vaig notar que tenien experiència en casos com el meu. A la primera entrevista, l’orientador va descriure amb tot detall el que vaig viure instant a instant, com si hagués fet el viatge als EEUU amb mi. Es veu que no soc l’únic que s’organitza la universitat ell sol i acaba tornant a casa.

Et diré les tres coses en que em van ajudar:

  1. Escollir millor el país (ara soc a Anglaterra estudiant)
  2. Escollir millor els estudis (reconec que no tenia clar què volia fer)
  3. Escollir la millor universitat internacional

Jo creia que ho podia fer tot sol, dedicant algunes setmanes a preparar-ho tot. Ara entenc que hauria d’haver dedicat anys a comparar bé les universitats per escollir bé.

Tot i que vaig perdre 1 any als EEUU, també vaig aprendre moltes coses. Com per exemple, a demanar orientació davant decisions importants. Ara estic vivint la millor experiència de la meva vida.